dijous, 9 de juny del 2011

Idea


Emplaçament
 3 volums entesos com un sol edifici que generen un espai central que organitza el projecte i aporta una relació entre els diferents nivells
Hi ha dos tipus d'usuari; El "tristos" que són els que van als jutjats i els "contents" que van al registre civil.
Tot i tenir una mateixa entrada per motius de seguretat, l'espai exerior de sortida és diferenciat, responent a aquests dos tipus d'usuari donant un espai per a cada un d'ells sense que els seus estats d'ànim hagin d'interferir.

Entrada


Seccio per l'entrada i l'espai central

dimarts, 5 d’abril del 2011

Maqueta

Esquemes programa

Planta baixa i Planta primera

Emplaçament i Generació de la planta

Emplaçament


Generació de la planta
La planta sorgeix de la intenció de crear una jerarquia d'espais lliures relacionats entre si.
La jerarquia ve donada pels paràmetres de públic - privat, la seva dimensió, la seva topografia, els seus límits.
La planta inicial era massa rígida i no s'adaptava a les condicions del solar i dels edificis que el delimiten.
Adaptar la planta a l'emplaçament tractant de no crear espais lliures residuals.

Eduardo Chillida

Gili III , 1979
Gravat en fusta 57x77

dimarts, 29 de març del 2011

Encaix projecte

Planta emplaçament
Encaix de superfícies de programa
Evolució planta

dimarts, 22 de març del 2011

Proposta guanyadora

Proposta guayadora per ser executada per tots els alumnes de l'assignatura .

Panell

Maqueta escala 1:1 a l'escala de la universitat

dilluns, 14 de març del 2011

Reforma de l'escola-taller Sant Miquel

Com ja es va mencionar a l'anterior entrada, al nostre emplaçament hi ha una edificació existent, l'escola-taller Sant Miquel. Aquesta al ser un edifici del Modernisme és un edifici catalogat i amb interés cultural. Actualment el despatx d'arquitectura de Pepe Gascon Cololmer estan duent a terme la reforma de l'edifici.
A la seva web explica les intencions del projecte :

"Reforma y ampliación de un edificio que destaca por tener catalogada una de sus fachadas. La propuesta pretende reconocer los valores patrimoniales existentes, adaptándolos y vinculándolos a las nuevas necesidades.

La ampliación en horizontal del edifico existente se realiza proyectando un triangulo isósceles en plantas sótano y primera, en respuesta a la geometría del solar. La unión entre el edificio existente y la ampliación se realiza con una franja de esponjamiento entre el cuerpo construido y el proyectado; un atrio de vidrio longitudinal, el cual articula todas las zonas de comunicaciones, tanto horizontales como verticales. La luz captada a través del atrio ilumina todas las plantas. La franja de patio conquistada por la ampliación se compensa con la incorporación de una cubierta ajardinada, destinada al taller de jardinería de la propia escuela.

Un proyecto en el que la austeridad y la funcionalidad cobran un papel primordial."


Render del projecte de reforma
Planta, alçat i secció de projecte de reforma
Imatge de l'estat actual de la reforma. Façanan Nord-Oest




Imatge de l'estat acutal de la reforma. Façana Sud-Est


Per més informaicó :
web de l'estudi d'arquitectura Pepe Gascon

divendres, 11 de març del 2011

Edificis propers i la Ruta del Modernisme

L’edifici judicial ha de conviure a la parcel•la amb l’escola-taller Sant Miquel, edifici que forma part del patrimoni Modernista de la ciutat i que per tant està inclòs dins d’un recorregut per la ciutat d’edificis Modernistes.


Ruta del Modernisme de Sant Feliu de Llobregat. 25 Escola-taller Sant Miquel i 22 Pisos de Can Bertrand.

Emplaçament amb edifcis Modernistes
1_ESCOLA-TALLER SANT MIQUEL

Façana de l'escola-taller Sant Miquel
Escola-taller Sant Miquel, acutalment en reformes.
L’escola-taller Sant Miquel, tot i que es desconeix l'autoria i la data de construcció, probablement rebé la intervenció de l'arquitecte Bonaventura Conill; sobretot en la part de l'edifici que pren la forma d'un castell amb torreó quadrat. La restauració a la qual ha estat sotmès tot el conjunt, el 2008, ha tornat a dotar l'edifici de la singularitat que tingué.
Es tracta d'un edifici aïllat, integrat per dos construccions. L'una, com hem indicat, correspondria a la que té planta baixa i dues plantes pis i, en un dels extrems, un torreó quadrat coronat per merlets.  És l'element més singular amb l'aplicació d'estucs en el seu parament on s'hi reprodueixen garlandes de flors i hi ha l'aplicació de peces de ceràmica de motius florals. Tot en sintonia amb el Modernisme que pren en el neomedievalisme els seus referents. La coberta de tot l'edifici és a quatre vessants; de teules vidrades amb una pronunciada barbacana.
L'altre construcció, potser corresponia a unes antigues cavallerisses, és un edifici més baix, amb coberta a dues vessants de teules, amb grans portalades d'arc rebaixat en  la planta baixa i amb una petita torratxeta, en l'extrem de la planta pis, que recorda les construccions defensives amb petites espitlleres per vigilar l'entorn.





2_PISOS CAN BERTRAND




Interior d'illa dels pisos de Can Bertrand

Façana del carrer Laureà Miró dels pisos de Can Bertrand.


Accés a l'interior d'illa dels pisos de Can Bertrand.
Pisos de Can Bertrand.
Els pisos Bertrand van ser projectats per Gabriel Borrell el 1922, i l'obra s'enllestí el 1925, tal com figura en una de les façanes. Va ser una iniciativa de l'industrial Joan Bertrand per dotar la vila, davant l'augment de població i de la necessitat d'habitatges, d'un conjunt d'onze blocs de pisos destinats, principalment, als treballadors de la seva fàbrica i construïts en terrenys de la seva propietat, a tocar de la fàbrica Can Bertrand.
Estan situats a  la carretera Reial i s'adoptà la solució de blocs, dels quals sis donen directament a la carretera i, uns altres cinc, al pati interior; denominat passatge Sant Joan. No és un pati tancat, sinó que hi ha un accés directa, entre els dos primers blocs  des de la carretera a l'interior del recinte, que podia i, és, practicat per carruatges.  Serà en aquest accés des de la carretera quan, el 1939, es portà a terme l'actuació de l'arquitecte Josep M. Jujol.

El material constructiu, tant en la intervenció d'en Borrell com en la de Jujol, va ser el formigó armat i, responent al criteri d'economia, no hi ha en tot el conjunt dels blocs cap element sobreafegit de decoració. Tan sols una motllura ondulant, una mica pronunciada,  serveix per rematar cadascun dels blocs.  L'accés als blocs és a través d'escales a l'aire lliure que serveixen d'accés per a dos blocs.  Amb aquesta solució Borrell trencava el que s'hagués pogut convertir en un gran mur.



El mes de novembre de 1939, Lluís Bertrand i Coma, com a gerent de “Bertrand S.A.” sol·licità a l'arquitecte Jujol la modificació de l'entrada als pisos de Can Bertrand. Jujol projectà el gran arc de l'entrada, realitzat en formigó mantenint així una unitat amb tot el conjut,  i arrodoní el xamfrà de l'accés a un dels blocs. La mesura permetia el pas de vehicles sense cap problema de limitacions de gir i, a més a més, també feia de lligam entre els dos blocs, ja que un d'ells quedava més aïllat de la resta del conjunt. La seva intervenció també modificà l'accés comunitari dels blocs més propers al gir adoptant la solució d'arrodonir els angles rectes originals de les escales i galeries.


Per més informació:
Web de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

divendres, 4 de març del 2011

diumenge, 27 de febrer del 2011

divendres, 18 de febrer del 2011

divendres, 11 de febrer del 2011

Edificis Judicials a Catalunya

Per poder modernitzar la justícia a Catalunya es va aprovar el Pla d’inversions en edificis judicials. Així doncs tenim a l’abast un gran nombre d’edificis amb un programa similar i que pot resultar més fàcil trobar informació donada la seva recent construcció.

Mapa de les poblacions amb nous Edificis Judicials


Edificis construïts arran del Pla d'inversions:
La Bisbal d'Empordà
Cerdanyola del Vallès
Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet
Cornellà de Llobregat
Granollers
Igualada
Manresa
Olot
El Prat de Llobregat
Sant Boi de Llobregat
Santa Coloma de Gramenet
Terrassa
El Vendrell
Vielha e Mijaran
Vilafranca del Penedès
Vilanova i la Geltrú

A la pàgina web de la generalitat hi ha més informació sobre aquests edificis i un arxiu Pdf amb el seu plànol emplaçament i algunes imatges.

Documental sobre la Ciutat de la Justícia

El dimecres 26 de Gener de 2011 el programa Sense Ficció de TV3 van emetre un reportatge sobre el funcionament la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, un dels llocs més importants on s’imparteix justícia.

Per més informació consultar el blog del programa Sense Ficció.




El projecte arquitectònic va ser dut a terme per David Chiperfield i el despatx d’arquitectura b720. Tot i això aquest edifici no és un bon referent per al nostre projecte, degut a la gran diferència de programa entre ambdós edificis.
També es pot trobar més informació a la web de la Ciutat de la Justicia.

dimarts, 8 de febrer del 2011

Girona, Temps de Flors 2011

"Girona, Temps de Flors" és un període de 10 dies durant els quals la ciutat de Girona ofereix la possibilitat de visitar racons del seu call normalment inaccessibles. Els patis i palaus del casc antic s'obren i s'engalanen amb motius vegetals; la natura envaeix i ocupa provisionalment l'espai de la pedra.

Aquest any 2011 tindrà lloc del 7 al 15 de maig i el pati de la Casa Pastors, actualment seu de l'Audiència de Justícia, és el triat on es durà a terme la proposta dels estudiants de Projectes de 4rt.


Web
de la 56a Edició de Girona, Temps de Flors



La proposta del pati consisteix a realitzar la intervenció en la seva part central, deixant les porxades per a circulació i observació del pati. La part central tracta d’acostar la natura a la ciutat oferint un espai d’observació del pati de la Casa Pastors i un lloc de descans. S’ha pensat en la utilització d’un material reciclat com serien els taps de les ampolles de vi per crear tots els elements. El paviment és de taps de suro posats de manera vertical. Per tal de mantenir-los units es fan servir unes fustes DM amb perforacions de la mida d’un tap on s’hi insereixen els taps. Els elements que representen la vegetació són unes grans boles de diferents mides fetes també amb taps de suro enganxats a una bola del mateix material i que representen arbusts. Les flors tenen la tija de taps de suro i la flor pròpiament dita són taps enganxats formant un cercle en una bola també de suro. La vegetació varia en colors i mides quedant distribuïda, com en la natura, aleatòriament deixant espais buits perquè els visitants puguin tenir una relació més directe.
El fet que el material sigui el suro aporta calidesa i una segona vida als taps de suro, economitzant així la intervenció.

divendres, 28 de gener del 2011

EDIFICI JUDICIAL a Sant Feliu de Llobregat

l'exercici del segon quadrimestre consisteix a projectar un edifici judicial a Sant Feliu de Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat.
El solar queda delimitat pel carrer de la Riera de Pahissa, carrer D i carrer C té una superfície total de 6.594,00 m2, dels quals 1.003,30m2 pertanyen a una finca existent amb els Tallers de Sant Miquel, edifici catalogat que actualment estan reformant. Així doncs en resten 5.590,30m2 per a l'edifici Judicial.